La leyenda "Pota Blava"

La Llegenda dels "Potes Blavas"

Fa molt de temps vivia al Prat, una família que es deia Puigmal, tenien una petita masia que es dedicava a la criança d'animals de granja. Malgrat que acudia a totes les fires avícoles que es celebraven a les rodalies, mai els seus animals havien destacat.
Un dia dos homes que semblaven captaires es van acostar a la seva granja i van sol·licitar hospitalitat i poder descansar de la llarga caminada. Marc Puigmal, no només els va donar un aixopluc on descansar, sinó que els va donar de menjar un d'aquells animals que amb tanta cura tenia cura. Els dos homes van lloar el gust d'aquell pollastre, i el granger els comento que tot i que acudia a aquestes fires mai ningú havia lloat als seus pollastres, conills ... amb el que els va agrair aquestes paraules.
Aquella nit el granger i la seva dona van anar a dormir i van deixar als dos captaires al graner. Al matí següent els dos captaires es van acomiadar de Marc i la seva dona i van continuar amb el seu camí de peregrinació.
Van passar unes setmanes i el granger es va sorprendre perquè els nous pollets que nacian tenien una peculiaritat, semblaven que tenien les potes blaves. Creient que era una maledicció, una malaltia van cridar al veterinari ...
Aquest no va trobar res i li va comentar que estaven sans, que podia ser una casualitat. Quan va acudir a la primera fira, molts es van sorprendre de la nova raça de pollastres, diferents als que hi havia en aquells moments. La sorpresa va arribar quan també van provar el guisat que havia fet la seva senyora amb un parell. Tots van lloar l'exquisit sabor d'aquells pollastres. A poc a poc, els altres grangers de la zona van ser adquirint pollastres pota blava, amb la qual cosa la fama va ser creixent no només al Prat de Llobregat, sinó en tot la zona del Llobregat i poc a poc a la resta d'Espanya i del món
Aquells dos captaires eren Sant Cosme i Sant Damià, amb el temps es van convertir en els patronesaronde Prat de Llobregat


(Hace mucho tiempo vivia en el Prat, una familia que se llamaba Puigmal, tenían una pequeña masía que se dedicaba a la crianza de animales de granja. A pesar que acudía a todas las ferias avícolas que se celebraban en las cercanías, nunca sus animales habian destacado.
Un día dos hombres que parecían mendigos se acercaron a su granja y solicitaron hospitalidad y poder descansar de la larga caminata. Marc Puigmal, no solo les dió un cobijo donde descansar, sino que les dio de comer uno de aquellos animales que con tanto esmero cuidaba. Los dos hombres alabaron el sabor de aquel pollo, y el granjero les comento que a pesar de que acudía a esas ferias nunca nadie había alabado a sus pollos, conejos... con lo que les agradeció esas palabras.
Aquella noche el granjero y su mujer se fueron a dormir y dejaron a los dos mendigos en el granero. A la mañana siguiente los dos mendigos se despidieron de Marc y su esposa y continuaron con su camino de peregrinación.
Pasaron unas semanas y el granjero se sorprendio porque los nuevos pollitos que nacian tenían una peculariedad, parecían que tenían las patas azules. Creyendo que era una maldición, una enfermedad llamaron al veterinario...
Este no encontro nada y le comentó que estaban sanos, que podía ser una casualidad. Cuando acudió a la primera feria, muchos se sorprendieron de la nueva raza de pollos, diferentes a los que había en esos momentos. La sorpresa llego cuando también probaron el guiso que había hecho su señora con un par de ellos. Todos alabaron el exquisito sabor de aquellos pollos. Poco a poco, los demás granjeros de la zona fueron adquiriendo pollos pota blava, con lo cual la fama fue creciendo no solo en El Prat de Llobregat, sino en todo la zona del Llobregat y poco  a poco al resto de España y del mundo
Aquellos dos mendigos eran San Cosme y San Damián, con el tiempo se convertieron en los patronesaronde El Prat de Llobregat)